Àlex Prats
La Purificación Pérez, voluntària d’acompanyament d’’Alella, poble cuidador’, acaba de publicar el llibre ‘Atardeceres en negro y blanco’, un esplèndid poemari directament connectat amb la nostra iniciativa comunitària. Els quasi 200 poemes inclosos en el llibre recorren les principals etapes de la vida, i ens ofereixen un viatge on les emocions que formen part del misteri de viure ens travessen, directes i inevitables.
Com ha sorgit ‘Atardeceres en negro y blanco’?
La idea va sorgir mentre participava en la formació per ser voluntària d’acompanyament d’’Alella, poble cuidador’. En cada una de les sessions anava anotant idees i emocions, i aquestes notes van acabar inspirant el fil conductor del poemari.
Una vida i quatre estacions…
L’hivern de la vellesa, quan ja ens sabem en el tram final de la vida, la tardor de la maduresa, on sembla que la vida avanci massa ràpidament, la primavera de l’adolescència, quan ens sentim rebels i que no encaixem enlloc, i l’estiu de la infància, una etapa que pot ser dolça però també dura.
Quins són els temes que més predominen al llarg del poemari?
Les emocions que impregnen la vida quan travessem les experiències que ens són més significatives, com l’amor, el desamor, l’amistat, la maternitat, la soledat i també la mort i el dol.
Un poema favorit entre els quasi 200 del llibre…
‘Azúcar glas’, de l’etapa de la vellesa, un poema que prendrà tot el sentit el dia que jo mori, inspirat en una cançó de Rozalen que vam escoltar en una de les sessions de la formació de voluntariat.
No imaginàvem que ‘Alella, poble cuidador’ podria inspirar un poemari…
Doncs així és, i això passa perquè el que estem fent a ‘Alella, poble cuidador’ és necessari i ens connecta amb nosaltres mateixos i amb les persones amb què convivim al poble. Al llarg de la vida, necessitem cuidar i ser cuidats.
Per què et vas fer voluntària d’acompanyament?
Volia involucrar-me en un projecte així, sobre tot, per acompanyar persones que pateixen soledat, i l’oportunitat va arribar en el moment perfecte.
És el primer llibre que publiques, però ja fa molts anys que escrius.
Vaig començar a escriure relats i poesia quan tenia 10 anys, però, sobre tot, vaig escriure moltíssim durant l’adolescència, segurament com una forma de cremar els meus propis dimonis.
I també vas participar en els tallers d’escriptura creativa a Can Lleonart…
Sí, amb en Pere Inglés, la Lina Rubio i la Cristina Armengol. Amb ells vaig aprendre a anar a l’essència i a confiar en mi mateixa.
Algun nou projecte pel segon llibre?
Un projecte meravellós! En col·laboració amb l’Associació ‘Més X Tu’, he escrit deu contes sobre temes proposats per nens i nenes que tenen malalties greus o cròniques. El llibre de contes, que serà il·lustrat, sortirà segurament al desembre, i els ingressos aniran destinats a fins benèfics.
Si desitgeu aconseguir un exemplar de ‘Atardeceres en negro y blanco‘, podeu contactar amb l’autora en el telèfon 653.88.14.69.